dimecres, 31 d’octubre del 2007

Crònica RCT 27.10.07

Doncs be, aquesta crònica l’escric amb especial estima, mes endavant ja veureu per que.

El dia va començar amb la trobada al Viena. Ens vam trobar els Sauris, el Enric, el Jordi Estevez i jo (Tonet); el Mora, els Gallarts i els Puigos no van baixar aquesta vegada.

Va ser un viatge normal amb pit-stop a Ponts com sempre, i directe cap a RCT.

Al arribar allà ens vam trobar amb el Codina, sense la Graciela tampoc, i directe a entregar cotxes, lo qual va ser ràpid ja que no érem gaires a la tanda, uns 120, especialment raro...



El primer sustillo mel vai emportar jo, ja que tant l’Enric i Jo aquesta vegada vam córrer amb el Clio, es a dir, a 1600 (jo per veure si podia fer algo, i l’Enric per que n’estava fart de l’N).

Com deia, el susto va ser que, portava muntat un Avant al Clio, amb lo cual el cotxe m’entrava dintre grup N, i no m’interessava, sort del Joan que em va deixar un NC-5 que per cert anava de muerte...

Doncs res, primera tanda tot normal. Tots sense cap problema diria.

El Enric es va colar per allà al mig dels N’s i va començar a marcar qui m’anava a 1600 aquell dia.

Jo crec que vai fer una bona passada tot i que em va costar trobar la configuració adequada a la pelotilla del Clio.

Segona passada. Aquí l’Enric estava totalment apartat dels altres 1600, fins i tot per davant del Joan i del Codina, però no pas del Estevez. Jo desprès de la 2a passada vai baixar bastants segons mes...amb lo qual em va portar a la meva sorpresa del dia, que era la qual comentava al principià Em vai classificar !!! Yuhu !!! Vai entrar com el 5è 1600 de 7 que passaven a la final.

En realitat vam passar tots (però lo meu era excepcional) menys el Marc.

Doncs jo tot content, vai posar rodes noves amb consells dels mestres Estevez i Joan.




Vam començar les finals. El Joan va volguer provar el Professor del Marc, i molt em temo que el Marc s’ha quedat sense mando el pobre.

Tots crec que vam fer unes bones 2 últimes passades.

Al final, el Enric va quedar primer de 1600, i jo 4t (esta be pel primer cop no?). Els altres em sembla que van quedar bastant juntets. Els resultats estan penjats a la web de RCT (www.rctvalles.com).

Com a curiositat, el Enric i Jo (sobretot ell), els hi vam passar la ma per la cara a uns quants 1600 que portaven tota la temporada corrent, i alguns ho vam expressar amb mirades dient: ¿de donde salen estos? Jejeje, pero amb bon rotllo.

Doncs vam acabar tots, i vam filar ben ràpid, tot i que jo fos l’últim en córrer, ja vam preveureu i vai fer de pister al principi, amb lo qual em vai lliberar i vam marxar ben rapidet.

Vam parar a fer el mític “guarro” a la Pedra, i direcció Andorra.

Espero que us hagi agradat,

Tonet.




diumenge, 28 d’octubre del 2007

Crònica Ponts (neu) 20.10.07

Doncs be companys aquí la crònica de la cursa de neu de ponts del mati!

Nosaltres vam sortir una miqueta mes tard que la resta, problemes tècnics eh Joan! ;)
A la ronda del mati érem: Mora, Joan, Enric, Estevez, Família Agustí (els 3!), i jo (Tonet).
Vam entregar cotxes a l’hora demanada però no vam començar fins ¾ d’hora mes tard de lo normal, el Santi que es distreu...
Els de Ponts su van currar ja que van montar una mini pista de probes, on podíem provar els cotxes i regular-ho tot ben be!

I bueno, primer ronda. Sortim en grupets de 3 i de 4 (2 grups de 3, i 1 grup de 4), pos com podeu veure nomes érem deu diria. Vam fer les passades per els 5/6 trams i crec que no hi va haver cap problema.

Segona ronda. Vam sortir per scratch, i aquí em sembla que ja van començar a haver-hi problemes per alguns (Joan, Mora i Jordi), els quals van patir problemes amb el mando o el cotxe.

Tercera Ronda. Jo casi em fico al grup dels “maisters” (els Manels!), però sem van colar.

Llavors em vai quedar en el segon grupet amb el Canut i el Agus, davant de tots els d’Andorra (aquí podeu veure que a mi em va anar be i ells van tenir problemes jeje).

Jo anava aguantat el ritme amb el Agus i el Enric, però el cotxe em va fallar i ja em van treure la tira de segons, però no els hi vai posar fàcil :P (dintre les meves possibilitats clar!).

Al final, uns contents per com havia anat la carrera en general (jo), d’altres encantats del seu cotxe (joan i jo també), i els altres que no se si van acabar contents o enfadats.

Per rematar-ho, el Santi ens va portar a un restaurant d’allà el costadet i hi vam dinar tots els que havíem corregut al mati, mes els Puig que van arribar per fer la ronda de la tarda junt amb els Gallarts (aquests no van venir a dinar).

Despres d’acabar ben tipets els de Ponts ens van volguer fer bavejar amb el seu localet nou com no eh!!!

Doncs be, això va ser tot, les classificacions crec que ja les rebreu tots per e-mail com fan sempre els de ponts.

Tonet


I ara...
Crònica dissabte tarda :

El dissabte a la tarda ens varem desplaçar uns quants més d'Andorra. A l'arribada, la família Puig va trobar la tropa del matí que havia acabat, i com era l'hora de dinar, doncs apa anem-hi tots junts i de pas fem petar la xerrada. El Santi aquest cop no va voler deixar córrer els Celica de GOM, tot i que jo no hi estava d'acord, però que i farem, ja el varem provar al final. La família Gallart va arribar puntual a l’entrega de cotxes i al final nosaltres ja anàvem tard. Per compensar que hi havia una 4 preparats, el Santi va posar 2kg. més de neu a les pistes, que a la 2ª passada es va notar molt, havent-hi moltes parades de cotxes.

La Isa, l'Arnau en Roger i jo varem fer una 1ª passada correcta, sense cap temps espectacular, però sense cap errada important, mantenint-nos en les nostres posicions dins dels nivells que hi havia. En Jordi i en Joan Gallart, es varen trobar amb mil problemes degut a les trenetes, no funcionant el seu Subaru de cap manera i anant a cops, fent que quedessin molt despenjats desprès de la 1ª passada.

En la segona tot va anar bastant igual, amb punxades del Santi i en Ramon quedant despenjats, la resta mes o menys igual i els Gallart sense que el Subaru acabés de funcionar, fent que ja no es quedessin a la última passada. La resta varem complir al final, sense cap menció especial, però passant un bona tarda.

S'ha de felicitar a la gent de Ponts per els circuits tant ben muntats i sense cap problema de corrent. Pena de no tenir més temps i fer més passades, perquè valia la pena.

Nasi

dissabte, 13 d’octubre del 2007

Assemblea General del SPA

El passat 8 d’octubre de 2007, va tenir lloc La Assemblea General del SPA. Aquesta reunió, va començar a les 20.50h, amb la presencia de tots els socis numeraris o representats per una altra persona.

Primer de tot es va llegir l’ordre del dia, que va ser la següent:

  1. Lectura i aprovació si escau de l’acta anterior
  2. Lectura i aprovació si escau del nous Estatuts
  3. Renovació del càrrecs de Junta Directiva
  4. Aprovació si escau de les quotes 2007-2008
  5. Vista i aprovació si escau del Logotip de l’Associació
  6. Vista i aprovació si escau del carnet de soci
  7. Lectura i aprovació del Reglament de Regim Intern
  8. Precs i preguntes

Desprès de llegir l’acta anterior i aprovar-la, es van aprovar els estatuts i part d’això, i va haver també una renovació de càrrecs. Amb lo qual, els nous càrrec queden distribuïts de la següent manera:

President: Ignasi Puig

Vicepresident: Jordi Estevez

Secretari: Joan Sauri

Tresorer: Josep Codina

Vocals: Agusti Berrio i Enric Canut


També es van decidir les noves quotes, per el període 2007/08. Les quotes establertes van ser les següents:

Per a Socis Simpatitzants

1 persona 25€/any

2 persones 40€/any

Família (pare, mare, fills)à 60€/any

El pago de la quota en el cas que algú s’incorpori a mitjans d’any, nomes haurà de pagar la meitat de la quota establerta.

Socis Numeraris

100€ de quota d’entrada i 100€ anuals


A mes a mes, es van votar les diferents propostes de logo per l’associació i les diferents propostes de carnet pels socis. Els dissenys del carnets s’està acabant de polir en aquests moments, quan estiguin a punt es penjaran aquí la web segurament, però en canvi, el disseny elegit pel logo de l’associació es el següent:

I per últim, es va establir un reglament de regim intern el qual diu això:


Drets del Soci

1.Utilitzar les instal·lacions i material que la JD posi al servei del soci de manera il·limitada, sempre i quant no es notifiqui el contrari.

2. Participar en els esdeveniments que s’organitzin de manera preferencial.

3. Gaudir de invitacions per tal de promocionar el Club.

4. Gaudir de descomptes especial, en els cursets i curses.

5. Rebre informació sobre la marxa i esdeveniment que s’organitzin.

6. Disposar d’un carnet que acrediti la seva condició de Soci.

Deures del Soci

1. Identificar-se a la recepció del Centre al entrar i sortir.

2. Mantenir les instal·lacions en bon estat i netes.

3. Respectar als altres socis i visitants.

4. Col·laborar en el bon funcionament del Club.

5. Utilitzar les pistes de manera racional i respectant les tandes.

6. Els menor de 14 anys tindran que estar acompanyats per un adult.


Doncs be, la sessió es va aixecar a les 22.10 desprès d’haver discutit i decidit els punts anteriorment mencionats.

Tonet.

Odisea Open Ninco Salou ‘07

Doncs be, el divendres (05.10.07), ens vam trobar els Sauris, els Gallarts, el Jordi Estevez i el seu fill Marcel, el mora i jo (tonet), al Viena cap allà les 4 de la tarda per anar tirant cap a Salou, al Open Ninco.

Ens vam repartir en cotxes i na fent, vam fer una parada tècnica a la Pedra negra, i desprès tot directe cap a Salou. Nomes entravem a Salou, cap alla les 7.40, ja ens van adelantar uns quanta cotxes de Rally (preciosos per cert…).

Vam aparcar, i directament ens en va anar a veure com arribaven els cotxes al “podi” que hi havia pe ralla. Poca estoneta desprès, ja estàvem tots preparats per entregar el cotxe.
















El Joan es va quedar a escoltar totes les indicacions que van fer els de la organització, i de mentrestant els altres ens en va manar a demanar el sopar. Vam sopar tranquil·lament, i desprès vam tornar a la carpa,i jo vai ser el primer en començar.

Tot es va desarrotllar amb cera normalitat menys 2 coses: la mala tensió de les pistes, les quals eren una miqueta “rarotes” ja que la corrent no era “estable” que diguéssim(degut a que el dia abans havia diluviat i la humitat s’havia fotut en les pistes), i a part, es va retrasar moltísim…

















Just desprès que s’acabés la primera passada, eren les 11.40 mes o menys, vam anar a fer el mític gelat de Salou, segons m’han explicat que es tradició cada any, i desprès simplement vam fer la 2ª passada que personalment sem va fer eterna ja que tots estàvem fets pols, o al menys jo n’estava molt.

Doncs be, per que us feu una idea vam acabar tot allà la 1.30 o les 2 ben bones.

Degut a la tensió de les pistes o algun probemilla, dels que érem allà la calcificació va quedar així:

1- Gallart Jr.

2- Jordi Estevez (problemes, ademes de marcar un 100 degut al cotxe)

3- Tonet Armengol (molt content de si mateix i a nomes 9s. del Estevez)

4- Joan Sauri (descontent de la carrera també i amb certs problemes, a 9s. del Tonet)

5- Jordi Mora (segons vai veure no estava gaire content del funcionament del coche/mando)

6- Joan Gallart

7- Marcel Estevez

Ens vam dirigir cap al cotxe, i aquí va ser la rematada final de la odisea…

Vam arrencar sense cap problema, però de cop, el Gallart Jr. Es va donar conte de que la roda del cotxe del Joan estava mig desinflada.

Imagineu-vos el panorama, les 2 de la nit, tots cansats, i vam tingué que canviar la roda…bueno no ben be! Vam buscar la roda de recanvi, gracies al mecànic Gallart Jr. Va ser bastant mes fàcil, però ens vam adonar que aquella roda era per nomes fer uns 90 km i semblava al roda d’una bici, total que no ens vam atrevir a anar amb allò, i vam trucar al RACC.

Pues vaya, ja era tardet, i estàvem a Salou parats esperant la grua….De cop cap allà les 2.45 va aparèixer…per fi! Ens va inflar la roda, ja que era la millor solució dintre les possibles, i finalment vam reprendre el viatge cap a casa, que per cert encara no havia començat jeje.

De tant en tant, em sembla que vam parar a mirar la pressió de les rodes, que per cert van aguantar be tot el viatge. Dic em sembla, per que un servidor no s’aguantava despert.

Total, a casa mes o menys a les 6 del mati. Per mi era igual ja que em vai posar al llit i vai dormir el que vai volguer, però crec que d’altres s’havien d’aixecar mes d’hora.

Pos com veieu, va ser un dia intens, i com he remarcat una ODISEA!

Tonet.

I aquí, la 2a part del article per part de la família puig:

La tanda de la família Puig va ser el dissabte a les 8h. A.M.. Ja vàrem arribar el divendres a la nit on varem veure els nostres companys del Tic Toc fent la 1ª passada i vàrem ajudar a fer d'assistència a algun d'ells. No ens vàrem quedar per a la segona màniga per poder anar a dormir, que ja eren les 12h.
















Al matí, una fresca molt saludable i amb moltes ganes de córrer. La nostra tanda no era de grans professionals, però hi havia cotxes de totes les categories, moltes dames i uns quants juniors. Al ser només 4 si quedàvem 2 molt seguits, ens justejava l'assistència, però molt amablement els de Ninco no van posar cap impediment per deixar passar uns quants cotxes si calia perquè et poguessin acabar l'assistència, fet que agraeixo a Ninco perquè és tot un detall.

A partir d'aquí, tots els trams eren molt planers, sense angles dolents, suposo perquè el nou porsche (que coneixem molt bé en GT) pogués passar els trams sense rectes incomprensibles, i volés literalment per les pistes, semblant un preparat. Per a nosaltres, vàrem començar bastant bé i sense fer gaires sortides anàvem marcant uns temps que semblaven correctes, però que al final han estat bastant discrets, però vaja, per haver-hi més de 450 participants, no està malament. Jo estrenava carrosseria del Porsche a quadrats, i em va agradar molt visualment, perquè el tenia sempre controlat i fent poques sortides hem vaig donar per content. L'Arnau anava seguint els passos, però els nervis de l'edat el van traïr en un parell de trams, perdent bastant de temps, al final va quedar entre els 8 primers juniors, tot un èxit. La Isa ha fet un progrés espectacular i així ho demostren els temps, començant a apretar als que s'adormen amb el Porsche rosa que no surt ni volguen.

















El Roger també molt bé, però a la primera passada no acaba de trobar la concentració i perd molt de temps, fent que a la segona encara que ho faci molt bé sigui difícil de recuperar gaires posicions, però encara li queden molts anys d'infantil i donar molta guerra.

També veureu les fotos dels germans grans, sent molt iguals els models 1:1 que els nostres. Un cap de setmana complert.

Nasi