dimarts, 20 de novembre de 2007

Top Ten !!! Objectiu asolit

Desprès de 6 hores i una intensa lluita amb els Mexicans vàrem assolir la desena posició, tot un èxit per l'Escuderia Tic Toc i pel Slot Andorra.


El viatge va començar divendres a les 6:30 amb la recollida del equip i fer via cap a l'aeroport de Barcelona, a on vàrem trobar ja al equip Català de Mospmis i part de l'equip de Ninco Racing, un vol de 1.45m i arribada a Stuttgart.
Primer que res una visita al recinte firal que es troba al costat del mateix aeroport i d'unes dimensions descomunals i modernisim, allí es celebraven simultàniament 4 salons diferents, la Ninco World Cup en el Hall 1 a on estava ubicada la fira MODELL SÜD BAU & BAHN dedicada al hobby i a on també es disputaven altres proves com cotxes i vaixells Radio Control, recollim les acreditacions i tarda lliure per visitar la ciutat.
Dissabte a primera hora comencen les dues hores d'entrenaments lliures i simultàniament la final classificadora dels equips alemanys, una aturada per dinar i més entrenaments ja amb tots els equips, comprovació de cotxes, sorteig dels motor i cap a la Súper Pole, l'Enric surt molt nerviós per la responsabilitat que això comporta, però en el escàs minut de temps que te, fa una bona passada i queda un dotzena posició i s'estria com estratègia de cursa el carril 16 per comença l’endemà la Final.

Tot seguit lloguem un cotxe i ens desplacem a Kogen a on Ninco ofereix un sopar a totes les delegacions, en un bon ambient fem el sopar dit Ninco Party i cap a Stuttagrt aviat que s’ha de descansar per estar frescos.

Diumenge a les 9:30 tot apunt per començar la Gran Final, desprès d’un breu Warm Up tot esta llest, l’Ignasi dalt de Podi a 120 pulsacions per minut, el Jordi de Comissari i l’Enric amb les eines a la ma. Gran expectació de públic tot el perímetre esta que no si cap, el Cap de comissaris dona la sortida 3...2...1... GO!!! es l’hora de la veritat tota la feina feta esta en joc, i de cop primera punxada, per un error de pilotatge d’un altre equip ens veiem implicats en un accident múltiple que fa que un cotxe ens envesteix fortament i perdem l’aleró, s’ha de reparar urgentment i degut als nervis del principi no trobem a l’Enric, amb desespero l’Ignasi el crida Enric.... Enric... s’acaba el temps per fer la reparació, sota pena d’ésser penalitats, i el mecànic del Equip Català amb molt de fair play es presta voluntari i en un salt encola la peça i a al pista, un ensurt, però poc a poc anem recuperant la moral, i comencem a possessionar-nos entre el 12è lloc, un bon resultat...

Els nostres comencen a anar fort i ben aviat la lluita del dia Andorra – Mèxic, el locutor no para de parlar de la nostra lluita aferrissada pel 10è o 11è lloc i comencen les alternances. Es l’hora de posar l’estratègia en joc, i el prèviament pactat entre nosaltres es du a terme i canviem l’ordre de pilots per tal que cada un faci el que fins ara millor se l’hi a donat, però la lluita i la pressió segueix... el ritme baixa una mica pel desgast de pneumàtics i decidim el canvi per guanyar en velocitat i grip. Carril 3 tot es apunt i el Jordi para davant la taula de Pit Box l’Ignasi rodes en ma agafa el cotxe i canvia les rodes i neteja trenetes amb una pèrdua mínima de voltes, el Mexicans adopten la mateixa tàctica per canvien llantes i rodes, i perden 4 voltes respecte a nosaltres, tenim un bon coixí... però... no afluixen i el seu ritme es frenètic fins que ens tornen a igualar les voltes, en tot això l’Equip de Alemanya 3 es despenja darrera nostre i ja no es rival a priori, torna l’emoció i durant dues tandes de 20 minuts rodem a la volta, mes i tot la distancia entre nosaltres no es més de 3 metres.... la pressió es total i el 10è lloc en joc, som l’atracció del la cursa juntament amb la lluita per el primer lloc entre Itàlia i Espanya .

Comença la recta final el nervis es noten i l’ambient esta calent, l’Enric, el Jordi i l’Igansi fan tres tandes memorables a la volta amb el Mexicans, i sabem que qui millor aguanti la pressió s’endurà el lloc de Top Ten, i així es, el Jordi amb la seva tranquil·litat esta rodant de manera formidable i estable sempre a prop dels 11 segons per volta i Mèxic no aguanta i va perdent pistonada, volen seguir el ritme i comencen les sortides, l’hi toca a l’Ignasi, un altre cop el ritme cardíac al màxim, es l’ultima de tanda de 20 minuts i tenim quatres voltes d’avantatge, podem ser conservadors però sense perdre ritme ni sortides, i així es... ultimes voltes i seguim davant 3... 2 ...1... Spot. Ho Hem aconseguit el 10è lloc i entrar en el Top Ten es nostre!!!!.

S’ha de celebrar i anem a un restaurant genuïnament alemany a fer un merescut àpat que com a prima paga el Joan, això si demanem una cervesa extra pel Josep amb el que hem estat varies vegades en contacte.

Com a nota curiosa l’Agustí i el Joan, varen donar un cop de ma al equip de Mèxic, fent una tanda de comissaris de cada tres, ja que era un equip de dos.

Dilluns amb plena eufòria cap a casa, vol de tornada plàcid acompanyats un altre cop pel Equip Català i Ninco Racing, para i fonda per dinar a Ponts i a mitja tarda tots a casa.

Vull donar però les gràcies a TOTS el que heu fet possible aquest magnífic resultat, la vostra aportació per petita o gran ha estat imprescindible novament 1633 GRACIES

(una per volta).

Mes informació http://www.clubninco.com/nincoworldcup07