diumenge, 24 de febrer de 2008

Crònica RCT 16.02.08

Un mes desprès, tornem cap a RCT, però aquesta vegada al Mític Suècia.

Abans de començar us presento les novetats en aquest Suècia.

Havia de baixar l’Agus, el qual estava súper il·lusionat amb el seu Xsara Super N, però no va poder venir per que no es torbava bé. Com a 2a novetat, el Marc va córrer amb K! I per finalitzar, el Jordi tampoc va poder venir. “Caxis dena...” Però com a novetat bona, a part de la del Marc, vam poder provar la fiabilitat de los noves caixetes electròniques reguladores de corrent.


Arribem i els trams per variar, super currats. Algun tros complicat, com moltes parts gelades, i algunes rectes blanques de Ninco al arribar a les corbes, però ja va bé per mantenir-nos desperts, jeje.

Tret inicial, comencem a córrer.

Crec que les primeres passades van ser bastant bones per tots. No recordo que ningú tingues cap tipus de problema. El Codina i el Joan anaven juntets, i l’Enric va començar a repartir castanyes i anar guanyant posicions.


Jo i el Mora vam tenir un bon “pique” amb els 1600, acabant 4 segons jo per darrera d’ell en la 1a passada. Aprofito per aplaudir la seva conducció, la qual tot i no tenir tantes hores d’entrenament com jo en aquest moment va ser molt bona ;)

2a passada. L’Enric en la seva línia de progrés quedava 15è N i classificat per la gran final, el Joan millorant bastant i sense esta tant nerviós com a la 1ª passada dona guerra i puja posicions, el Josep manté la pressió i queda per davant per poc però el just per entrar també al la fase final, El Marc s’adapta be al K fent algun tram ja a l’alçada de corredors clàssics de la categoria, en quant al Mora i Jo, jo vaig anar a matar, com que ja em suposava que no passaria a la final, i vaig decidir rematar el “pique” amb el Mora. Ell va voler fer millor passada pressionat per jo al darrere i va pujar un miqueta el voltatge, i no se si estava nerviós o que, però es va espigar bastant, i finalment el vaig acabar passant jo.


Finalment, a la final només hi van passar el Codina i l’ Enric, el Joan es va quedar a un segon de no res, però ja li va be per que se’n tenia que anar.

El Codina va fer una primera passada una mica turbulenta, amb lo qual ja no va voler fer la 2a, i nosaltres ja vam marxar amb ell cap Andorra.

L’Enric es va quedar allà “solet” i pel que veig als resultats, encara va perdre un lloc, i finalment no va puntuar.

Una llàstima per l’escuderia Tic-Toc, ja que aquesta vegada corríem en 2 categories (N i K), i si algú de l’escuderia hagués puntuat, l’escuderia hauria rebut punts.

Però a part d’això, jo vaig disfrutar moltíssim amb el meu Fiesta a la neu, i ja estic impacient per la pròxima, estic segur que tots els meus companys també.

Salutten,

Tonet i Joan