dissabte, 8 de març de 2008

Crònica Ponts 1.03.08

Doncs be, entre mig d’un RCT hi un altre els de Ponts van muntar una carrera que ens va anar a tots de perles, per practicar en brut per RCT i passar una molt bona estona amb els nostres companys de Ponts.

Aquesta vegada erem: Enric, Jordi E, Agus, Joan, Mora i Jo (Tonet)


Al arribar, primera ullada als trams muntats en la primera carrera al club de Ponts, que antigament es feia a “La Sala”. I la veritat, uns trams bastant grans, i molt ben fets. Com a “curiositat”, el Santi ens va emplenar les pistes amb “gofio” el qual te una textura diferent, on les rodes s’agafen bastant més, i aquest costa mes que marxi de les pistes, però cap problema. El Joan i l’Enric van córrer amb Subaru, el Jordi amb un Focus, l’Agustí va voler provar el Xsara SuperN i el Mora i Jo volíem practicar amb les pelotilles: Clio (Mora) i Fiesta (Jo).


Abans de començar el ralli, alguns impacients ja van voler anar a fer uns gatillazos a la pista de velocitat...massa temptador...però desprès del ralli i va haver el bon “pique”.

Comença el Ralli. Ens vam dividir en 3 grups de 3, ja que nomes érem 11, i anàvem juntets tot el rato, d’aquesta manera sempre estàvem corrent i no ens faltava mai assistència.

Primer va passar l’Agus amb el Xsara, però no va poder fer molta cosa, ja que no hi estava acostumat. Desprès, l’Enric va començar a repartir per variar fotent-li a fondo, tot i ser el que va obrir el Ralli. Seguidament, el Jordi (Estevez), el qual ho va fer tant be, que per posar emoció al ralli, es va parar davant de la cèlula d’entrada en la ultima volta del últim tram de la primera passada, per deixar un marge ajustadet amb l’Enric, i fer que ell obris la segona de les 3 passades. Desprès ja veurem que li va passar al Jordi...I d’aquí en trèiem una de les 2 frases importants que vam aprendre aquest dia “NO ET PARIS”. Seguidament, el Joan, que també va estar allà repartint-li com els altres. I finalment, passem Jo i el Mora. Jo vaig córrer com una mica tonto, poc progressiu, però encara em va sortir be la passada. Desprès el Mora, no es va acabar de trobar còmode amb el Clio i es va espixar una miqueta, el qual el va deixar a un cert marge meu. Per fer un entremig entre la primera i la segona passada, ens van portar uns bocates boníssims, els quals ens van fer de reserva fins el mig dia. I mes tard, entre la 2a i la 3a passada, els de Ponts es van portar com uns senyors, i ens van portar una mica de coca (per menjar :P ) i també xocolata (també per menjar mal pensats ! ).
En les 2 següents passades que quedaven, el Joan va seguir fotent-li al gatillo, però sense acabar de atrapar al Enric i el Jordi que estaven amb un pique, el qual va acabar perdent al Jordi per unes quantes espixades i per la frase ja mencionada abans, jeje.
L’Agustí li va trobar el tacte al Xsara, i va començar a marcar scratchos amb el Super N, discrepo....jeje, es broma, al torbar-li el gust, i al ser una categoria teòricament superior, va començar a fer temps bons.
I finalment, Jo vagi conduri una miqueta millor a les 2 ultimes passades gracies a la companyia del Joan i del Enric (merci senyors), i el Mora no va poder acabar de atrapar-me. Como no estaba content, la ultima passada la va fer amb el Saxo de Ninco i en va quedar força satisfet.
Per acabar de rematar el dia, tots ho havíem previst ja, i ens vam portar els Moslers, per començar a agafar una mica de tacte pel Resiscat. Vam ficar-nos tots a la pista de velocitat menys el Mora, que s’havia descuidat el cotxe.

Vam fer mànigues de 10 minuts per carril i guanyava el que feia mes voltes, i així i anar tornant.

Vam estar-hi com 1 horeta llarga sense parar, i va ser una hora completa de riure com besties, degut als piques que ens vam muntar entre nosaltres, especialment entre l’Enric i Jo, on hi va haver un pique de culejades de Moslers jaja, el tio em pillava unes emprenyades de por ENRIQUEEEEE!!! D’aqui va sortir la 2a frase per recordar del dia “AL TANTO AL MOSLER CULEON DEL TONET” .
Jaja a part de això, d’aquestes culejades que fotien al Enric fora del carril no intencionades (ehem..), tot van ser piques molt guapos, i fins i tot els hi vaig guanyar un parell de mànigues a tots els senyors !! Vengen!!
I això es tot, un dia super productiu, amb un post dinar a la Pedra Negra, amb un típic “Guarro” de colesterol per variar. I desprès tots cap a caseta.
Aprofito per agrair al Club de Ponts Slot, lo be que es van portar amb nosaltres i lo guapes que estaven les pistes. I també gracies al Enric, per les fotos, cameraman! I us presento la imatge parodia/resum del dia, jeje, feta amb carinyo per tots ;)


Salutten,

Tonet i Joan

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt be!!! Tonet, un bon reportatge, si senyor.
Ah! i a Finlandia NO PENSO PARAR!!
Jordi.

Tonet ha dit...

Jaja més et val que no et paris Jordi! ja vas veure jeje

Tonet